Bedoll

Bedoll

Família: betulàcies
Descripció: Arbre que pot arribar a fer 30 m d’alçada i 70 cm de diàmetre. Té l’escorça llisa, i nicialment vermellosa, al llarg de la seva vida va canviant de color. Després adquireix un tò més blanquinós i finalment li apareixen unes taques romboidals més fosques. La copa d’aquest arbre també canvia amb el pas del temps, inicialment té una forma cònica i és estreta, després és més irregular tirant cap a rodona. Les branques tenen una degradació descendent de la mida; a la part superior són altes i ascendents i a mida que ens acostem a la part inferior són més curtes i descendents.

Fulles: Les fulles són de color verd pàlid, fan de 4 a 6 cm de llargada i de 2 a 4 cm d’amplada. Tenen uns 6 parells de nervis laterals i una forma semblant a un triangle o a un rombe amb el marge doblement dentat. El pecíol és més petit que el limbe.

Les fulles són simples i alternes. Les joves són resinoses, després s'assequen i se’ls  forma una pel·lícula blanquinosa. Solen ser penjants i estar inserides en branques molt flexibles.

Flors: Les flors masculines i femenines pengen separades en aments cilíndrics.

Les masculines tenen els aments marronosos de 3 a 6 cm de llarg. A la primavera, aquests es tornen del seu color groc característic. Les flors masculines estan formades per pètals petits i verds i quatre estams.

Les femenines tenen els aments més curts; de 2 a 4cm i de color verdós. Les flors femenines tenen un ovari bicarpel·lar enlloc de pètals.

Floreix a la primavera, tot i que les flors masculines es desenvolupen a la tardor i esperen tancades tot l’hivern.

Fruits: Tenen forma de pinya, però són molt petits. Contenen una sola llavor i tenen dues ales laterals que els serveix per dispersar-la. Maduren a l’estiu.

Creix en: Terrenys silicis d’entre sis-cents i dos mil dos-cents metres.

També anomenada: bedoll comú i abedul.

S'utlilitza per: la retenció de líquids, la sorreta (o “arenilla”) i les infeccions d’orina.

És diurètica i anticel·lulítica.