Romaní

Família: Lamiaceae o lamiàcies

Romaní

Descripció: És un arbust perenne i molt aromàtic. Normalment fa un metre d'alçada, tot i que pot arribar als 2 metres.

La tija és recta i ramificada.Fa una olor intensa perquè té olis essencials a les fulles i les flors.

Fulles: Són lineals i lanceolades, dures, amb l’anvers verd brillant i blanquinoses en el revers. La divisió del marge és simple i la superfície revoluta. Són petites, com a molt de 3,5 cm de longitud, se situen damunt la tija de forma oposada.

Flors Són blaves o lila pàl·lid amb dos llavis ben marcats. Apareixen des de finals de primavera fins a principis d'estiu, encara que pot estar florit tot l'any. Són molt aromàtiques.

Fa petits grups de flors agrupades, inflorescències, de 3 a 15 conjunts de flors, situats en posició terminal. Són hermafrodites i pentàmeres ( cinc pètals ).

Fruits: Són petits, secs, apareixen en el fons del calze, cadascuna de les quatre parts en què està dividit el fruit té una llavor.

Creix en: Zones rocoses. Boscos Mediterranis . Des del nivell del mar fins als 3500 metres d'altitud. Com que és una espècie termòfila,( sobreviu temperatures molt altes ) no resisteix gaire bé les gelades. És fàcil de localitzar a les muntanyes, tant humides com seques.

Nom científic: Rosmarinus officinalis

També anomenada: Beneit i en castellà: Romero, Hierba de los trovadores

S'utlilitza per: tractar les cefalees, vertigen, lesions cutànies i per millorar la respiració en els constipats o la sinusitis.
Cal evitar pendre’n en els períodes d’embaràs i lactància. O en el cas de patir diabetis o epilèpsia.

És antiinflamatori, millora les molèsties musculars i el mal d’esquena.

Àrnica

Àrnica montana 

Família: Asteràcies

Descripció: L’Àrnica és una planta que acostuma a fer entre 20 i 60 cm. d’alçada.
La tija és verda i peluda. No sol ramificar gaire, màxim en 2 o 3 tiges secundàries, que acaben en una flor de color groc intens cadascuna.
L’olor pot recordar a la camamilla.

Fulles: són ovalades i verdes. Mesuren entre 6 i 17 cm de llarg i entre 2 i 4 cm d’ample. A la base són més grans i nombroses que a la tija i formen una ‘roseta’.

Flors: són molt vistoses. Habitualment creixen solitàries al final de la tija tot i que algunes vegades cada tija pot arribar a tenir fins a 3 flors.
Les flors mesuren entre 5 i 8 cm de diàmetre i són de color groc intens, a vegades una mica ataronjat.

Fruits: El fruit és un aqueni (fruit sec amb una sola llavor que no te polpa al voltant) fusiforme de 6-10 mm de longitud.

Creix: de forma silvestre a les pastures de muntanya de tot Europa, Àsia Central i Nord oest d’Amèrica del Nord, entre 800 m. i 2400 m. d’alçada.
A Catalunya es troba exclusivament als Pirineus, entre 1600 i 2400 m. d’alçada.

És una planta: perenne

Nom científic: Arnica Montana


També anomenada: flor del tabac, tabac de pastor, estornudera, talpica, talpa o herba de cop.

S’utilitza per: curar el dolor en cops, traumatismes, torçades. També per picades d’insectes.

És: anelgèssica, antiinflamatòria, antibacteriana, astringent, fungicida, cicatrizant i colerètica.

Bedoll

Bedoll

Família: betulàcies
Descripció: Arbre que pot arribar a fer 30 m d’alçada i 70 cm de diàmetre. Té l’escorça llisa, i nicialment vermellosa, al llarg de la seva vida va canviant de color. Després adquireix un tò més blanquinós i finalment li apareixen unes taques romboidals més fosques. La copa d’aquest arbre també canvia amb el pas del temps, inicialment té una forma cònica i és estreta, després és més irregular tirant cap a rodona. Les branques tenen una degradació descendent de la mida; a la part superior són altes i ascendents i a mida que ens acostem a la part inferior són més curtes i descendents.

Fulles: Les fulles són de color verd pàlid, fan de 4 a 6 cm de llargada i de 2 a 4 cm d’amplada. Tenen uns 6 parells de nervis laterals i una forma semblant a un triangle o a un rombe amb el marge doblement dentat. El pecíol és més petit que el limbe.

Les fulles són simples i alternes. Les joves són resinoses, després s'assequen i se’ls  forma una pel·lícula blanquinosa. Solen ser penjants i estar inserides en branques molt flexibles.

Flors: Les flors masculines i femenines pengen separades en aments cilíndrics.

Les masculines tenen els aments marronosos de 3 a 6 cm de llarg. A la primavera, aquests es tornen del seu color groc característic. Les flors masculines estan formades per pètals petits i verds i quatre estams.

Les femenines tenen els aments més curts; de 2 a 4cm i de color verdós. Les flors femenines tenen un ovari bicarpel·lar enlloc de pètals.

Floreix a la primavera, tot i que les flors masculines es desenvolupen a la tardor i esperen tancades tot l’hivern.

Fruits: Tenen forma de pinya, però són molt petits. Contenen una sola llavor i tenen dues ales laterals que els serveix per dispersar-la. Maduren a l’estiu.

Creix en: Terrenys silicis d’entre sis-cents i dos mil dos-cents metres.

També anomenada: bedoll comú i abedul.

S'utlilitza per: la retenció de líquids, la sorreta (o “arenilla”) i les infeccions d’orina.

És diurètica i anticel·lulítica.

Salsufragi

Salsufragi

Familia: cariofil·làcies

Descripció: Fa uns 25cm i sol tenir moltes branques. Aquestes  són més o menys prolongades i dures per la part inferior, de color marronós i nuoses; de base llenyosa. D’aquestes rames en surten tiges verdes (noves), part alta de les quals és enganxosa, incloent-hi fulles, peduncles i calzes florals.

Fulles: són linears de 10 a 15 mm de llarg i d'1 a 1,5 mm d'ample i oposades per parelles. Formen mates atapeïdes.

Flors: A la primavera a cada tija nova apareixen moltes flors. Aquestes tenen el calze allargat i cinc pètals blanc-verdós bilobats. Les fulles s’obren amb la poca claror del vespre i es tanquen l’endemà al mig del sol.

Fruits: Són càpsules ovoides alçades per peduncles.

Creix: únicament arrelada a les esquerdes de roques calcàries

És una planta: perenne

Nom científic: Silene saxífraga

També anomenada: herba de la pedra, saxífraga, herba prima , herba de la bajoqueta, herba fina...

S'utlilitza per: les pedres al ronyó i la retenció de líquids.

És diürètica i litotrípica

Mill del sol

Familia: boraginàcies

Descripció: Fa aproximadament un metre d'alçada i tota la planta està coberta d’híspids.
Fulles: es disposen alternes; no tenen pecíol (part específica que subjecta la fulla amb la tija), de contorn lanceolat i amb el nervi força marcat al revers.
Flors: petites, amb una corol·la simpètala en 5 lòbuls de color crema que queda gairebé amagada dins el calze. Agrupa les flors en forma de cua d'escorpí a l'extrem de les tiges.
Fruits: composat de 4 mericarps (parts dels dicàrpis overts); 4 granets molt lluents, disposats en creu al fons del calze. Els granets són blancs, llisos, ovalats, d’aspecte anacarat i molt durs.
Creix en: les clarianes dels boscos humits, a les vores dels torrents o corriols d'aigua.
És una planta: perenne anual.
Nom científic: Lithospermum Officinale
També anomenada: herba de la pedreta, granadura, herba del granet, mill bord, mill gruà, mill roquer, te de camí, te de gra o te de Benasc.

S'utlilitza per el reuma, la gota, els càlculs renals i la terra (també anomenada “arenilla”).
És diurètica i litotríptica

Queixal de vella

Familia: zigofil·làcies

Queixal de vella 

Descripció: planta ajaguda, és de 10 a 60 cm.

Fulles: oposades i paripinnades

Flors: grogues, solitàries i axil·lars

Fruits: tenen el contorn pentagonal, formats per cinc cocs durs i espinosos

Creix en: camps, ermassos, vores de camins, vies de tren, solars suburbans...

És una planta: herbàcia anual.

Nom científic: Hyoseris radiata

També anomenada: uscullera, petó-petó

S'utlilitza principalment per a les pedres al ronyó.

És una mica diurètica.