Salsufragi

Salsufragi

Familia: cariofil·làcies

Descripció: Fa uns 25cm i sol tenir moltes branques. Aquestes  són més o menys prolongades i dures per la part inferior, de color marronós i nuoses; de base llenyosa. D’aquestes rames en surten tiges verdes (noves), part alta de les quals és enganxosa, incloent-hi fulles, peduncles i calzes florals.

Fulles: són linears de 10 a 15 mm de llarg i d'1 a 1,5 mm d'ample i oposades per parelles. Formen mates atapeïdes.

Flors: A la primavera a cada tija nova apareixen moltes flors. Aquestes tenen el calze allargat i cinc pètals blanc-verdós bilobats. Les fulles s’obren amb la poca claror del vespre i es tanquen l’endemà al mig del sol.

Fruits: Són càpsules ovoides alçades per peduncles.

Creix: únicament arrelada a les esquerdes de roques calcàries

És una planta: perenne

Nom científic: Silene saxífraga

També anomenada: herba de la pedra, saxífraga, herba prima , herba de la bajoqueta, herba fina...

S'utlilitza per: les pedres al ronyó i la retenció de líquids.

És diürètica i litotrípica

Mill del sol

Familia: boraginàcies

Descripció: Fa aproximadament un metre d'alçada i tota la planta està coberta d’híspids.
Fulles: es disposen alternes; no tenen pecíol (part específica que subjecta la fulla amb la tija), de contorn lanceolat i amb el nervi força marcat al revers.
Flors: petites, amb una corol·la simpètala en 5 lòbuls de color crema que queda gairebé amagada dins el calze. Agrupa les flors en forma de cua d'escorpí a l'extrem de les tiges.
Fruits: composat de 4 mericarps (parts dels dicàrpis overts); 4 granets molt lluents, disposats en creu al fons del calze. Els granets són blancs, llisos, ovalats, d’aspecte anacarat i molt durs.
Creix en: les clarianes dels boscos humits, a les vores dels torrents o corriols d'aigua.
És una planta: perenne anual.
Nom científic: Lithospermum Officinale
També anomenada: herba de la pedreta, granadura, herba del granet, mill bord, mill gruà, mill roquer, te de camí, te de gra o te de Benasc.

S'utlilitza per el reuma, la gota, els càlculs renals i la terra (també anomenada “arenilla”).
És diurètica i litotríptica

Queixal de vella

Familia: zigofil·làcies

Queixal de vella 

Descripció: planta ajaguda, és de 10 a 60 cm.

Fulles: oposades i paripinnades

Flors: grogues, solitàries i axil·lars

Fruits: tenen el contorn pentagonal, formats per cinc cocs durs i espinosos

Creix en: camps, ermassos, vores de camins, vies de tren, solars suburbans...

És una planta: herbàcia anual.

Nom científic: Hyoseris radiata

També anomenada: uscullera, petó-petó

S'utlilitza principalment per a les pedres al ronyó.

És una mica diurètica.